LA DOCTRINA: CREENCES, REENCARNACIÓ, KARMA, SEMSARA, MOKSHA

L'hinduisme és una religió primitiva de la Índia, font de tradicions religioses que va assolir el seu apogeu en el període vèdic, entre el 1500-500 a.C, del qual seguidors solament creien en Brahma.

Es va originar al voltant de 1750 a.C. 
No té un únic fundador, així com profetes o una estructura institucional. 
S'estima que pobles ària que va envair l'Índia, van portar la cultura a primers déus.

La majoria dels hindús creuen en molts déus, així que és politeista. 
Alguns d'aquests són Brahaman, Vishnu, Shiva, Saraswati, Indra, Lakshmi, Kali i Krishna. 
SEMSARA: La mort l'ànima es reencarna i reneix en un altre cos.  

KARMA:  les persones que porten una vida correcta, tornen a nèixer en una vida més alta, mentre aquells que no, ho farà en una de més baixa.


MOKSHA: Alliberament del cicle de reencarnacions, la fi de tal cicle. 

Les pràctiques religioses de l’hinduisme, suposen complexos rituals públics i domèstics que es relacionen amb els ritmes de la vida i la naturalesa.