dimecres, 26 de novembre del 2014

La societat i les castes

La doctrina és un sistema creat pels Hinduistes que separa en castes, de manera creixent, a la població. Aquest sistema també es porta a terme en altres països, tot i que amb diferents castes; com al Nepal, a la Xina, al Japó, entre d’altres com Magreb... Però el més propi i en el que es centra més atenció és el de la Índia. Les castes de la Índia són les següents (de manera creixent):


·                     Brahmins (estudiants, professors, sacerdots)
·                     Kshatriyas (guerrers, reis, administradors)
·                     Vaishyas (comerciants, agricultors)
·                     Shudras (artesans, proveïdors de serveis)


Tota la població es divideix en un d'aquest quatre grups, i segons la seva casta seràn considerats d'una manera o d'una altra. Hi ha una altra casta NO considerada. Els anomenen dàlits o els intocables i són els "marginats”.

Els llibres sagrats

El llibre sagrat de l’hinduisme és el Veda. Consisteixen en un conjunt de llibres indis. Són d'origen del vedisme, que és la religió mare de l’hinduisme. Una de les parts més antigues del llibre sagrat pels hinduistes és el Rig-Veda. Aquest part va néixer entre el 1800 a 1500aC. Són les coneixences més antigues. Aquest llibre tracte d'astrologia-astronomia, de rituals i de com aquests es connecten amb la vida espiritual de la humanitat.

Estan compostos de 4 grans seccions:
  • El Rig Veda (Saber de les estrofes)
  • El Yajur Veda (Saber de les fórmules sacrificials)
  • El Sama Veda (Saber de les melodies)
  • L'Atharva Veda (Saber d'Arharva nom d'una família de sacerdots)


dimecres, 19 de novembre del 2014

LES DIVINITATS:

Shiva: És una de les divinitats més importants de l'hinduisme. És el déu que representa el sacrifici de la mitologia índia. En l'hinduisme clàssic Shiva constitueix, amb Brama, déu creador i Vixnú, déu preservador; la Trimurti, la trinitat divina. Shiva representa l'aspecte destructor necessari per a la posterior regeneració.


Indra: Era el déu principal de la primitiva religió, la prèvia a l'hinduisme. Apareix com un heroi i figura central en el llibre "Rig veda". Es considerat el déu de l'atmosfera i del cel visible.



Rama: Rama és el setè Avatar Vishnú, nascut a l'Índia per lliurar del del dimoni Rávana. En l'actualitat Rama és el déu més popular de l'Índia.

Brama: Brama és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que existeix.


Kali: Kali és una de les deesses principals de l'hinduisme. Kali és una deessa associada a altres deeses com Durga, Bhadrakali, Sati, Rudrani, Parvati i Txamunda. També és la més important de les deu Mahavidies.



Vixnú: Vixnú és la forma de déu que encarna la preservació a l'hinduisme.També se'l coneix amb el nom de Narayana, identificat amb l'home original. Els atributs de Vixnú són la maça, la petxina i el txacra o disc, però se'l descriu com una "forma universal"  la qual es troba més enllà dels límits de la percepció humana.


Ganesha: Ganesha és una de les divinitats més conegudes i venerades del panteó hindú. Representa la saviesa i té un cos d'home panxut, un cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços. És venerat com a portador de bona sort i per la seva capacitat de resoldre els problemes.


Hanuman: Hanuman és considerat un aspecte de Xiva, és company de Rama.



Krishna: Krishna és una divinitat important de l'hinduisme. En la major part de les tradicions hindús és ell mateix un déu i al mateix temps la vuitena encarnació de Vixnú.





Lakshmi: Lakshmi és la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme. És una figura divina benevolent.



Pàrvati: el seu nom significa "filla de Pàrvata", filla de Hima-vat. És la mare de Ganeix i de Karttikeya. És la consort de Shiva i una de les formes de Kali i de Durga.





Agni: és la divinitat del foc i del sacrifici, el qui uneix la terra i el cel i l'atmosfera que hi ha entre ambdós. Va ser igualment una de les divinitats més importants.

LA DOCTRINA: CREENCES, REENCARNACIÓ, KARMA, SEMSARA, MOKSHA
L'hinduisme és una religió primitiva de la Índia, font de tradicions religioses que va assolir el seu apogeu en el període vèdic, entre el 1500-500 a.C, del qual seguidors solament creien en Brahma.

Es va originar al voltant de 1750 a.C. 
No té un únic fundador, així com profetes o una estructura institucional. 
S'estima que pobles ària que va envair l'Índia, van portar la cultura a primers déus.
La majoria dels hindús creuen en molts déus, així que és politeista. 
Alguns d'aquests són Brahaman, Vishnu, Shiva, Saraswati, Indra, Lakshmi, Kali i Krishna. 
SEMSARA: La mort l'ànima es reencarna i reneix en un altre cos.  

KARMA:  les persones que porten una vida correcta, tornen a nèixer en una vida més alta, mentre aquells que no, ho farà en una de més baixa.


MOKSHA: Alliberament del cicle de reencarnacions, la fi de tal cicle. 

Les pràctiques religioses de l’hinduisme, suposen complexos rituals públics i domèstics que es relacionen amb els ritmes de la vida i la naturalesa.






SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L'HINDUISME AL MÓN


És una de les religions més antigues que neix a l'Índia (Pakistan, Bangla Desh, Bhutan i Napal). Per aquest motiu la trobem centrada 
L'hinduisme es troba majoritàriament a l'Índia (75%), Nepal (80%) i Indonèsia (90%).



ORIGEN DE L'HINDUISME


  • Va néixer a l'Índia al 1750 aC.  Va afectar molt la influència de l'invasió de pobles que provenien de l'Àsia Central, amb l'Islam.
  • Més tard van arribar els europeus amb mercaderies, i l'Índia va esdevenir una colònia britànica durant anys. 
  • Les primeres escriptures son les Verdes, fetes per savis anònims anomenats profetes vèdics.
  • Originàriament la paraula prové del persa "hindu", que era la manera en que els perses pronunciaven el nom del riu Sindhu.
  • No té fundador.
  • És una mescla de diferents creences religioses.

dimecres, 12 de novembre del 2014

PRESENTACIÓ

En aquest blog, hi haurà el treball de religió de les alumnes: Mar Duran, Ivet Lledó i Yael Moragas de 3ESO A de l'Escola Vedruna-Tona.